Què era allò que mirava i semblava tan interesant pel seu  aquell ancià de Sant Feliu de Boada (poblet del baix Empordà) mentre romania assegut sobre un petit mur de pedra a tocar d’un hortet? —em vaig indagà aquell mig dia després d’estacionar el cotxe per anar a dinar a un restaurant casolà del poble—. Per molt que ho intentava discernir no encertava. Tot seguit donava per bo que possiblement era quelcom que la meva retina no sabia captar.  Podria ser que el valor de les coses no es mesura pels resultats? Pot ser era a la vida?

Em vam fer que pensar les dues possibilitats.  I si era jo el que estava desconnectat i per aquesta condició  no encertava? Al final vaig dir-me:  “I és que en qualsevol cas un té que agafar compromís amb la seva manera de pensar  i tenir una vida per poder governar-la”.